Una cultura de pensament

Pensar és una funció innata de l’ésser humà. Si bé tots naixem amb aquesta capacitat, és necessari un treball estructurat per a que el pensament arribi a nivells alts de desenvolupament.

Moltes persones, tot i tenir l’habilitat, es mostren passius i indiferents davant de les circumstàncies que provoquen el pensament, són insensibles davant d’estímuls que conviden a reflexionar. Una de les raons per les quals no som conscients dels nostres pensaments és que, per sort o per desgràcia, no són perceptibles per les altres persones. Una bona manera de fer “visibles” els nostres pensaments és fer servir uns organitzadors que ajuden a estructurar, ordenar i desenvolupar diferents formes de pensament: les rutines de pensament.

Des dels primers cursos de Primària es proposen diferents rutines de pensament per a treballar a l’aula que fan “visible” el procés del pensament. Son eines senzilles que ajuden a focalitzar l’atenció i a moure el pensament per a desenvolupar una bona comprensió d’allò que estem observant i aprenent.