Personalitzar, un model per a una educació de qualitat del s. XXI

El passat divendres 21 de febrer, es va presentar l’informe Delphi del Centre d’Estudis Institució sobre Personalització en Educació. A participar en aquest estudi van ser convidats un grup d’experts internacionals que van tenir l’oportunitat d’exposar la seva opinió sobre qüestions plantejades sobre la personalització, la seva influència en l’escola com a un dels models per a una educació que qualitat i tot un seguit de conclusions i plantejaments consensuats per implementar aquest model escolar. No es tracta ara de fer un estudi de l’informe, però sí m’agradaria destacar algunes frases i conclusions de la presentació i del col·loqui que es va mantenir i que poden il·luminar el context de la personalització en el món educatiu.

Una de les primeres idees de l’informe, entre d’altres, és que no s’ha de confondre la personalització amb l’adequació individualitzadora de prestacions i serveis, com podria ser l’atenció a la diversitat o els plans indidualitzats amb els que venim treballant a les escoles. És molt més i va més enllà. Personalitzar implica diferenciar no tant per capacitats o talents, sinó per la singularitat global de cada persona. Diu l’informe que “la personalització se centra en l’alumne, que reconeix la seva pròpia identitat (…), que apodera al mateix alumne en un disseny de la seva pròpia trajectòria personal”. “És més”, diu l’experta Paulina Bánfalvi, experta en Altes Capacitats de la UIB, “el context personalitzat no etiqueta els alumnes, sinó que entén l’alumne en la seva complexitat i en la seva capacitat i així se l’atén en conseqüència”.

Les conclusions de l’informe ofereixen una definició d’educació personalitzada com “un model educatiu orientat a educar persones singulars, autònomes, obertes, responsables, solidàries i resilients capaces d’autosuperar-se i perseverar per elles mateixes”. César Coll, Doctor en Psicologia i Catedràtic a la UB, va senyalar a la presentació que “l’aprenentatge ha de ser personal i, perquè així sigui, ha de ser relevant, significatiu, amb sentit i valor personal pel que està aprenent”. Per tant, l’educació va més enllà d’oferir un currículum per a tots: “El currículum ha de ser una excusa -va afegir Neus Sanmartí, Catedràtica honorària de la UAB a la taula rodona de la presentació- per a connectar amb cada alumne”.

L’informe parla dels principals reptes que té l’escola per afrontar el model des de la perspectiva de la personalització, entre els que es destaquen l’establiment de dinàmiques de treball i planificació cooperatives entre els docents per a dissenyar entorns i projectes d’aprenentatge que promoguin mesures per atendre a cada alumne -a tots, personalment-, garantir que se sentin acompanyats i promoure autonomia en el seu aprenentatge, tot seguint el seu propi ritme i d’acord amb les seves necessitats. Antonio Bernal, Doctor en Filosofia i Catedràtic de la Universitat de Sevilla, afegí al col·loqui que “hem de començar per identificar a les persones que tenim davant a l’aula a l’hora d’educar y deixar-los espai per a créixer”.

Per últim, entre d’altres conclusions, destacava la necessitat de col·laboració que ha d’haver entre l’escola i la família, ja que la família participa de manera activa en la formació i presa de decisions dels seus fills en col·laboració amb els professors, coopera amb l’escola perquè aquesta tingui una informació més rica sobre el perfil de l’alumne i aporta als seus fills i filles moments, experiències i guia en determinats aprenentatges, en treballar les dificultats, en estimular les seves fortaleses. Coral Regí, directora de l’Escola Virolai, afegí que “s’educa a casa i al col·legi i, si les famílies comparteixen el projecte educatiu, es produeix un treball conjunt molt significatiu per a cada alumne”.

Estem davant d’un gran repte que obre un panorama de possibilitats molt ampli per a l’educació i per a poder endegar estratègies que aconsegueixin-junt amb altres models- una escola de qualitat per al s.XXI.