Llegir o no llegir

En un món absolutament tecnificat i ple de pantalles -la qual cosa és molt bona per al progrés de les societats-, podem oblidar i deixar de banda algunes de les coses més importants que podem fer, descuidar algunes prioritats. Des del punt de vista educatiu, la lectura acompleix els requisits per a ser una de les prioritats que ha de tenir qualsevol escola, qualsevol família.

Sovint, el plantejament de la lectura a les escoles ha estat un plantejament de “lectura obligatòria”: es programa un llibre adequat per a cada edat, amb un temps determinat per a llegir-lo i un examen o treball per a comprovar si realment s’ha llegit el que s’havia de llegir. Res més fàcil perquè l’estudiant acabi avorrint -si no odiant- la lectura. Si tots pensem que la lectura és molt bona per al creixement personal, per adquirir vocabulari, per a fomentar la creativitat i la imaginació, per a l’ajuda de l’expressió oral i escrita, etc., per què la fomentem d’aquesta manera tot creant l’efecte contrari? Animar a la lectura és molt més que llegir unes quantes pàgines en un temps determinat. A Institució Lleida tenim, com a mínim, un espai diari de lectura personal en silenci (quina falta ens fa tenir temps de pau, tranquil·litat i silenci avui en dia…) on cada alumne, cada alumna, dedica el seu temps a llegir un llibre entre els que l’escola els ofereix, a la seva biblioteca d’aula, adequat a les seves edats i procurant que els aporti -a més de l’entreteniment i tot el que hem comentat prèviament- uns valors, uns exemples que els ajudin a progressar personalment. Sabem de sobres que, com més es llegeix, més motivació hi ha per a la lectura. Per tant, no són necessaris ni els exàmens ni els treballs per saber si s’han llegit el llibre, perquè la motivació vers els llibres va creixent en el seu interior. Això és crear hàbits saludables vers els aspectes prioritaris en el món educatiu. Dels beneficis reals de la lectura es podrien escriure moltes ratlles… Aleshores, per què no animem més als joves a llegir, tot cercant lectures motivadores que els enriquiran? És més fàcil donar una pantalla per a la distracció i entreteniment però, no ho oblidem, la lectura obre la ment, dispara la imaginació, augmenta la creativitat.

Llegir costa -com costa tot el que val la pena-, és una acció que requereix activar una sèrie d’hàbits, però els beneficis que comporta superen, amb escreix, l’esforç de trobar temps habitual per a la lectura, cercar un bon llibre i un racó de pau i tranquil·litat. Quin millor exemple es pot donar als fills?