Innovació educativa, sí, però amb sentit

Sens dubte estem en uns temps en el que tot va molt ràpid i que es produeixen els canvis a tota velocitat. Això també està passant a l’educació: sembla que s’han d’aplicar nous models metodològics a l’aula, que trenquen altres maneres de fer i que són d’obligada implementació. Innovar en educació no pot ser una moda; innovar en educació és necessari per adaptar-se a la societat que viuran els ciutadans dels futur, però sempre ha de tenir un sentit: per a què s’introdueix un canvi metodològic? Quins seran els aprenentatges significatius dels alumnes? Estan realment aprenent aquelles competències, aquells coneixements reals, aquelles habilitats socials que els serviran per al món laboral i social que es trobaran quan siguin adults?

L’objectiu de l’educació a les escoles és que els alumnes aprenguin. No és suficient dir que tot el que necessitin saber ja ho trobaran a Google, perquè l’educació de les persones va molt més enllà. S’ha d’ensenyar a col·laborar amb els altres, a ser una persona resilient, a posar-hi esforç en tot allò que fa, a tenir pensament crític, a ser una persona íntegra, autònoma, a dominar uns quants idiomes que li serviran de molt en aquest món global, etc. A Institució Lleida estem treballant una metodologia sostenible en el temps -és a dir, que no respon a una moda del moment- i que treballa tots aquests aspectes necessaris als aprenentatges: li diem Dream Schools perquè, efectivament, volem construir l’escola dels nostres somnis, aquella escola que, de petits, hauríem somniat d’anar-hi, una escola en la que ens ho passem d’allò més bé alhora que aprenem moltes coses. Els eixos d’aquesta metodologia estan pensats per a desenvolupar de la millor manera possible les competències que el currículum del Departament d’Ensenyament ens proposa. Aleshores, hi té perfectament cabuda el treball amb aprenentatge cooperatiu -que és molt més que un treball en equip-; el desenvolupament de rutines i destreses de pensament; el treball per projectes, integrat perfectament amb les metodologies prèvies i, sobretot, un ensenyament personalitzat -que no individualitzat- que atén cadascú segons i d’acord amb els seus talents diversos. Tot plegat, perquè l’ensenyament sigui absolutament competencial.

Si, després de posar totes aquestes eines, ben treballades, els alumnes no són capaços de superar les proves individuals que se’ls presentin, siguin les proves de Competències Bàsiques, exàmens externs de certificats diversos, sigui el desenvolupament personal i competent a la vida real, el sistema fracassaria. Tot aprenentatge ha de tenir el seu sentit, els seus objectius han de ser ben clars -com es fa a la vida real a una empresa o un equip esportiu, per exemple- de superació i de millora personal, d’integració. Així, tota introducció de nova metodologia a l’escola haurà pagat la pena.