aude dialeg

COMPETÈNCIA GLOBAL

La finalitat del projecte és educar persones amb competència global, que puguin comunicar i inspirar els altres dins un món altament tecnològic, multicultural i plurilingüe. Això els ha de permetre conviure amb totes les cultures i llengües, relacionar-se amb eficàcia a qualsevol lloc del món i dominar els nous mitjans que disposem per viure al segle XXI.

Parlar i escriure amb habilitat, escoltar amb empatia, aprendre dels altres, obrir-se a les diferents mentalitats i saber dialogar amb tothom, juntament amb una bona formació humanista es converteixen en una necessitat per a l’aprenentatge.

La tecnologia, eina imprescindible per a moltes de les activitats de la vida quotidiana actual, és una oportunitat per afavorir l’aprenentatge, però ha d’anar acompanyada per una bona metodologia i una formació adient.

L’humanisme fet vida a la cultura, l’esport, la música, el teatre o l’art, representa un àmbit de comunicació i inspiració important.

INSPIRING OTHERS es desenvolupa en quatre línies d’acció essencials en el desenvolupament de la competència global. Per a cada una d’elles es concreten uns objectius i eines bàsiques:

  • plurilingüisme
  • comunicació, oratòria i debat
  • tecnologia i aprenentatge
  • sensibilitat artística i esport

L’anglès és necessari

Durant molt anys, l’ensenyament dels idiomes a les escoles es veia com un enriquiment cultural del currículum, com a un bany superficial d’idioma per sortir-se del pas. De mica en mica, l’administració educativa va anar augmentant el pes de l’idioma en el currículum, va insistir en començar a edats molt més primerenques i, fins i tot, recomana l’ús de l’anglès com a llengua vehicular a l’hora d’impartir alguna matèria que no sigui específicament la llengua anglesa.

Per què aquesta evolució? La resposta és clara i evident. La globalització mundial com a conseqüència de la millora dels transports i la comunicació ha fet que l’anglès s’acabi expandint per tot el món, malgrat hi hagi llengües que el superen en nombre de persones parlants. Per tant, l’anglès s’ha esdevingut una llengua necessària avui en dia per tot aquell que vulgui millorar professionalment -sigui la professió que sigui, no cal que aquesta vingui del món universitari-. El comerç, la transmissió d’idees, el món científic i d’investigació, per posar uns exemples, tenen en la seva gran majoria una llengua comuna: l’anglès. Fins i tot, un gegant industrial com és la Xina, fa servir l’anglès a l’hora de promocionar els seus productes. Actualment diuen que al voltant del 85% dels treballs qualificats exigeixen un nivell avançat d’anglès. I per no dir, per exemple, el nivell que demanen a les universitats per poder donar els títols de grau. Per aquest motiu, a Institució Lleida Arabell i Terraferma estem apostant evidentment per l’ensenyament d’aquesta llengua des de ben petits, des dels 0 anys, tal i com es fa a Llar i l’Infantil de les nostres escoles.

I no és una moda, és una realitat. Els nens i les nenes que tenim ara a les escoles, amb la velocitat de canvis que estem tenint actualment en el món, sabem -ja passa ara- que tenen el món a l’abast per treballar i per viure. El seu plantejament vital és molt més ample que el que teníem fa uns anys, i poden trobar feina i llar en qualsevol indret del món. I la primera llengua que es trobaran per poder comunicar-se adientment serà l’anglès.

Aprendre l’anglès, submergir-se en aquesta llengua, estar exposats a entendre, parlar i comunicar-se en diferents idiomes facilita molt més la comunicació i la integració en un món gairebé sense fronteres.

Llegir o no llegir

En un món absolutament tecnificat i ple de pantalles -la qual cosa és molt bona per al progrés de les societats-, podem oblidar i deixar de banda algunes de les coses més importants que podem fer, descuidar algunes prioritats. Des del punt de vista educatiu, la lectura acompleix els requisits per a ser una de les prioritats que ha de tenir qualsevol escola, qualsevol família.

Sovint, el plantejament de la lectura a les escoles ha estat un plantejament de “lectura obligatòria”: es programa un llibre adequat per a cada edat, amb un temps determinat per a llegir-lo i un examen o treball per a comprovar si realment s’ha llegit el que s’havia de llegir. Res més fàcil perquè l’estudiant acabi avorrint -si no odiant- la lectura. Si tots pensem que la lectura és molt bona per al creixement personal, per adquirir vocabulari, per a fomentar la creativitat i la imaginació, per a l’ajuda de l’expressió oral i escrita, etc., per què la fomentem d’aquesta manera tot creant l’efecte contrari? Animar a la lectura és molt més que llegir unes quantes pàgines en un temps determinat. A Institució Lleida tenim, com a mínim, un espai diari de lectura personal en silenci (quina falta ens fa tenir temps de pau, tranquil·litat i silenci avui en dia…) on cada alumne, cada alumna, dedica el seu temps a llegir un llibre entre els que l’escola els ofereix, a la seva biblioteca d’aula, adequat a les seves edats i procurant que els aporti -a més de l’entreteniment i tot el que hem comentat prèviament- uns valors, uns exemples que els ajudin a progressar personalment. Sabem de sobres que, com més es llegeix, més motivació hi ha per a la lectura. Per tant, no són necessaris ni els exàmens ni els treballs per saber si s’han llegit el llibre, perquè la motivació vers els llibres va creixent en el seu interior. Això és crear hàbits saludables vers els aspectes prioritaris en el món educatiu. Dels beneficis reals de la lectura es podrien escriure moltes ratlles… Aleshores, per què no animem més als joves a llegir, tot cercant lectures motivadores que els enriquiran? És més fàcil donar una pantalla per a la distracció i entreteniment però, no ho oblidem, la lectura obre la ment, dispara la imaginació, augmenta la creativitat.

Llegir costa -com costa tot el que val la pena-, és una acció que requereix activar una sèrie d’hàbits, però els beneficis que comporta superen, amb escreix, l’esforç de trobar temps habitual per a la lectura, cercar un bon llibre i un racó de pau i tranquil·litat. Quin millor exemple es pot donar als fills?

Alumnes d’alt rendiment

Freqüentment s’ha entès l’atenció a la diversitat als centres educatius posar el focus d’atenció en aquells alumnes que tenen més dificultats, pel motiu que sigui, ja per diferents trastorns cognitius com afectius o d’altra mena. És veritat, això és atendre la diversitat i personalitzar l’aprenentatge. Però també és atendre la diversitat parar especial atenció a aquells alumnes d’altes capacitats que -segons estadístiques a Catalunya són entre el 2 i 3% de l’alumnat- i que també mereixen atenció. És més, com que adquireixen els coneixements més ràpid que la mitjana, solen avorrir-se a les classes i trobar-les tedioses i repetitives.

A Institució Lleida Terraferma hem posat en marxa una sèrie d’accions per atendre aquests alumnes d’altes capacitats a Primària i l’ESO. A vegades, se sol confondre les altes capacitats amb la superdotació. Altes capacitats inclou aquests alumnes que rendeixen acadèmicament de forma excepcional; als alumnes talentosos, és a dir, aquells que tenen una elevada aptitud en un àmbit concret (no cal que sigui en tots) i als alumnes que mostren una precocitat, que es desenvolupen en alguns sentits més ràpids que els companys i companyes de la seva edat i que, amb el temps, s’estabilitzen. És important atendre aquesta diversitat, personalitzar el seu aprenentatge amb activitats de dins i fora del currículum habitual que els motivin suficientment per voler aprendre més, per desenvolupar les seves competències i progressar en el seu aprenentatge.

Com tota atenció personalitzada, aquest pla d’acció d’alt rendiment passa per l’enriquiment de les matèries, per l’acceleració d’un curs, pel treball cooperatiu per treure endavant un projecte de recerca, etc.

Atendre la diversitat i personalitzar l’aprenentatge, sí. Però en tots els sentits, de manera que cap alumne estigui desatès i aconseguir que treballi i estigui motivat per aprendre i millorar. Aquí està la clau de l’aprenentatge a les escoles.

 

Nova dinàmica als patis

Amb l’arribada del bon temps, les estones de pati -el necessari descans per als alumnes- han agafat una nova dinàmica. Des de fa unes setmanes, els alumnes grans que volen estan competint en un campionat de futbol sala.

És conegut que els alumnes nois necessiten descarregar energia, moure’s, fer exercici per poder rendir més durant les classes que, conseqüentment, seran més relaxades. Per aquest motiu, durant les estones de esbarjo, el col·legi ha encarregat a una persona que dinamitzi aquestes estones organitzant alguna competició esportiva per als més grans i ensenyant a jugar als més petits els quals, sovint, han d’aprendre a compartir aquestes estones de lleure.

Sens dubte una molt bona iniciativa que fa que els alumnes aprofitin molt millor aquestes estones, s’ho passin bé i comparteixin estones molt positives amb els seus companys.

El Semàfor dels Valors

Amb el nom de “El Semàfor dels valors” té lloc una competició esportiva dels alumnes de Primària al llarg del mes de maig. Els entrenadors o els guies són alumnes de 4t d’ESO que s’encarreguen de portar els equips i guiar-los al llarg d’aquests dies de competició.

El resultat final no el determina tant el marcador dels partits sinó el comportament dels participants al llarg del joc, les faltes que han comès o la seva reacció davant les faltes que reben, el joc net, el respecte al contrari, el saber guanyar i saber perdre, l’honradesa per a reconèixer quan s’ha comès una penalització, etc.

És una iniciativa del Departament d’Educació Física que, amb aquesta activitat, vol promoure entre els alumnes un objectiu molt interessant: que sàpiguen jugar, disputar un partit, un campionat, etc. sabent que s’ho poden passar molt bé participant i competint però, alhora, manifestant un respecte i saber fer davant les altres persones.

Premi literari

Jordi Lumbierres, alumne de 2n de Batxillerat del col·legi, ha obtingut enguany el premi literari de l’Aula Hospitalària Arnau de Vilanova.

Per a una escola, que els alumnes rebin premis és una alegria: per una banda, per congratular-se amb l’alumne que es veu recompensat per l’esforç i les hores de dedicació i per l’altra banda perquè, en definitiva, és una conseqüència de la feina que hi ha darrere per part dels professors per tractar de comunicar els coneixements i de motivar els alumnes a treballar i traure endavant la feina ben feta.

Enhorabona al premiat i que sigui el començament de moltes més alegries a nivell professional.

Dia Internacional de la Llibertat de Premsa

Amb motiu del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa vam rebre la visita del Joan Martí, cap de Redacció del diari Segre, que va impartir una sessió magistral a uns quants alumnes d’ESO.

El Dia Internacional de la Llibertat de Premsa es celebra tots els anys el dia 3 de maig. Enguany, per tal de commemorar aquesta efemèride i, de pas, comptar amb l’experiència d’un professional del món de la premsa, ens ha visitat en Joan Martí del diari Segre. Va estar una estona amb els alumnes de 4t d’ESO i els va explicar el funcionament diari de la redacció del diari i com es viu la independència del mitjà de comunicació escrit avui en dia. Un dels consells més interessants feia referència a les famoses fake news que es mouen per les xarxes socials: el convidat va animar als alumnes a contrastar la informació rebuda i no conformar-se mai amb el contingut que reben a través dels social media.

Una sessió especialment interessant que farà que els nostres alumnes llegeixin i mirin les notícies amb una visó més crítica.

Sessió sobre redes sociales

Les xarxes socials estan molt bé per mantenir contacte amb gent llunyana, per comunicar-se, per retrobar-se amb gent amb la que feia temps no tenies cap relació. Però, també, són una font mals de cap i d’abusos que no podem oblidar. Hem de ser molt sensibles en aquest tema. Els Mossos d’Esquadra van donar una sessió als alumnes de 4t d’ESO posant l’èmfasi en els delictes -per mal ús- que es poden cometre a les xarxes.

Entre d’altres aspectes, els Mossos d’Esquadra van citar algunes faltes que poden constituir delicte quan es publiquen a les xarxes socials. Van citar les faltes de respecte, l’odi, la xenofòbia, la publicació de fotografies, el masclisme i la pornografia. Un pot pensar que les xarxes socials ofereixen intimitat, discreció i anonimat. Res més lluny.  Una de les conseqüències és que és molt difícil esborrar la traça que has deixat amb aquest tipus de comportament ja que, de seguida, les coses poc apropiades tendeixen a expandir-se. Van explicar casos reals de nois que avui són al reformatori per cometre faltes greus a través d’aquestes plataformes i de les sancions econòmiques que han hagut d’enfrontar-se els seus pares.

La sessió va ser un bon toc d’atenció als nostres alumnes ja que, sovint, no tenim consciència del mal que podem fer amb alguns comentaris. Hem de procurar ser molt responsables i atents quan publiquem alguna cosa a les xarxes.

Em recites un poema?

Un poema és una expressió artística de les més belles. Expressar en paraules allò que sents, allò que perceps, allò que passa en un moment d’inspiració, no és gens fàcil. És el que han fet els nostres alumnes de Primària amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

Si no és fàcil expressar-se en paraules de manera concisa, encertant la paraula que arriba a tenir bellesa per sí mateixa, no és menys fàcil recitar el que has escrit. Declamar, recitar un poema té la seva tècnica, però no deixa de ser una expressió del cor. Els alumes de Primària ho han fet molt bé, sabent que el que estaven pronunciant en veu alta, sovint era posar so als crits silenciosos de la seva ànima.

Diada de Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi té un encant especial. Per un cantó, perquè és una festa molt nostra i, a més, per a les escoles té un toc especial, perquè es promou la lectura, element essencial per a tota educació.

Al col·legi vam tenir diferents activitats al llarg del dia relacionades amb Sant Jordi. Una de les novetats que teníem enguany era dues vendes solidàries de llibres: la tradicional venda de llibres de segona mà, per part dels alumnes grans de Primària i una venda de llibres escollits per edats a la Biblioteca del col·legi. Els beneficis de les dues vendes aniran a projectes solidaris. Les dues activitats van tenir molta animació: el plaer de tenir un llibre nou a les mans ja és una gran motivació per a la seva lectura.

D’aquell dia van sortir molts bons propòsits de llegir una estona diària entre els alumnes. Confiem en que aquests propòsits perdurin.

Els escacs, més que un joc

Hi ha unes quantes teories que encoratgen a l’aprenentatge mitjançant el joc. Com sabem, el joc és molt natural a la naturalesa humana: des de petits, els nens aprenent moltes coses a través de l’observació́ i a través del joc. Per aquest motiu, Institució Lleida – Terraferma ha decidit incloure els escacs dins el seu currículum.

Els escacs, gràcies a les seves característiques, s’esdevenen un recurs molt apropiat per desenvolupar aprenentatges que sobrepassen els nivells merament conceptuals i de coneixements i, alhora, ajuden al creixement personal i faciliten els processos d’aprenentatge de les diferents matèries. Per aquest motiu, al nostre col·legi, els alumnes de 1r a 3r de Primària tenen setmanalment les seves classes d’escacs.

Pel que fa al creixement personal hi trobem unes quantes avantatges, entre moltes: acceptació d’un marc comú, com són les regles; l’acceptació del resultat, sigui qui sigui; desenvolupar la pròpia responsabilitat; la millora del respecte als altres, la paciència, la tolerència, la comprensió i, a més, és un espai d’inclusió, d’igualtat amb els altres. Pel que fa al creixement cognitiu, els escacs afavoreixen la memòria, la concentració i l’atenció, la creativitat, la presa de decisions, així com preveure situacions i resoldre problemes. Ja es veu, que els escacs són molt més que un joc d’entreteniment (que també…).

Avui en dia, a més, és molt important l’assoliment de les competències, i no només de la competència lògico-matemàtica, sinó també la competència comunicativa (per explicar el per què d’alguna jugada), la competència artística (la creativitat que es demostra per muntar les jugades), la competència d’aprendre a aprendre (s’aprèn molt de les pròpies errades), la competència d’autonomia personal (la perseverança, l’autocrítica, el coneixement d’un mateix…) i, per descomptat, la competència social (s’actua amb criteri propi, s’aprèn a ajudar els que saben menys…).

Un altre aspecte remarcable dels escacs és el paper decisiu que pren el treball d’intel·ligència emocional, quan el jugador ha de treballar l’empatia, la sinceritat i l’optimisme, el control dels sentiments en moments de més pressió, aprendre de les pròpies reaccions.

Tots aquests aspectes esmentats fan que els alumnes, estimulats pel joc, vagin assolint tots aquests valors, habilitats i competències d’una manera molt natural tot compartint una partida.