Sóc diferent i únic!

En Nicolàs és un nen de 5 anys amb dificultats serioses per parlar; li costa distingir bé alguns fonemes i no ha après a distingir les lletres M o P que la majoria dels seus companys distingeixen amb facilitat.

En Mateu sap bé les lletres, però li costa romandre assegut a la seva cadira i contínuament li cau l’estoig o interromp la classe. La Maria té molta facilitat per a l’aprenentatge, encara que potser de vegades s’avorreix una mica.

Tots els nens i nenes en una aula tenen diferents ritmes d’aprenentatge i interessos, tots volen aprendre i volen ser els protagonistes del seu aprenentatge, a tots els agrada jugar i ser únics. Però l’escola, sovint, no contempla aquestes diferències i aquestes ganes de ser únic perquè no sap com fer-ho, perquè es veu superada per aules massa plenes i heterogènies, per manca de recursos, per excés de presses i de matèries i sobretot per l’herència d’una metodologia passiva, centrada en el mestre i no en el nen, vertical, transmissible, que ens costa molt superar per la inèrcia que tots portem a dins i per la por a perdre el control.

Avui dia -però ja des de fa més de 100 anys amb John Dewey, amb Maria Montessori, amb Loris Malaguzzi, amb Ovide Decroly i molts d’altres- han anat apareixent nous models pedagògics com l’escola activa, el treball per projectes, l’aprenentatge per descobriment, la escola viva, etc. que a poc a poc es van obrint camí en les nostres comunitats escolars i que ofereixen solucions factibles i “sensates” als problemes amb què ens trobem diàriament a les nostres aules.

El canvi cap a aquests models ha de ser coherent, respectuós amb els professors i els nens, ha d’estar ben comprès i interioritzat pels mestres perquè hi ha el risc d’implementar solucions superficials que resulten aparentment vistoses però que no modifiquen la manera d’aprendre o que, fins i tot, la dificulten. Podem tenir una pissarra digital i utilitzar-la com la pissarra més tradicional, o bé pot esdevenir una finestra al món amb possibilitats incalculables. Ha de ser un canvi coherent, respectuós, però real. Hem d’aprendre del que els experts i la pròpia realitat ens ensenyen: que hi ha diferents ritmes, que el nen necessita aprendre de manera vivencial i relacionada amb la seva vida, que les emocions juguen un paper fonamental a l’educació, que el joc és una de les bases de l’aprenentatge, que el nen necessita moure’s i no està preparat per mantenir tot el dia assegut a una cadira, que l’avorriment és la principal causa de fracàs escolar i també de molts dels mals comportaments que de vegades es donen a les aules, que el nen pot gaudir aprenent, etc.

Tenint en compte aquestes idees, a La Farga Infantil estem tractant de promoure una metodologia activa on el nen juga i treballa per espais. Espais compartits pels diferents cicles en els que hi ha uns objectius curriculars i pedagògics concrets (la lectura, l’escriptura, la consciència fonològica, la numeració, la suma, les nocions geomètriques, l’expressió oral, etc.) però on es respecten els diferents ritmes d’aprenentatge, la necessitat de moviment, les ganes de jugar que tenen els nens, les seves necessitats emocionals, la seva capacitat de decidir i de relacionar-se amb el treball d’una manera personal; on s’acompanya al nen perquè aprengui entenent l’educació més enllà de la instrucció.

En relació amb el projecte “On vivim” que es concreta en “El món” per a P5, “Europa” per a P4 i “La nostra comunitat” per a P3, els nens tenen al seu abast diversos espais compartits als passadissos de l’escola on, per exemple, paren taula seguint les instruccions escrites a unes targetes (nombre de plats, de coberts, colors, etc.); escriuen i decoren els menús d’un restaurant per treballar l’escriptura, la lectura o el sentit estètic; classifiquen les diferents monedes del nostre sistema monetari per adquirir competències per a la vida real i treballar la numeració; etiqueten els preus de diferents productes amb ajuda d’unes targetes que han de llegir (lectura, escriptura, numeració); van a la compra amb llistes que escriuen o llegeixen; pesen les quantitats; sumen el cost total de la seva compra; preparen aliments dels diversos països interpretant receptes escrites, situen a mapes de les localitats properes etiquetes amb els noms dels diferents alumnes o etiquetes amb monuments importants, etc., o etc.

Són activitats lúdiques, però relacionades amb continguts curriculars on el nen juga i aprèn de manera més autònoma i on -de manera transversal- es treballen les habilitats socials, la capacitat crítica, l’autonomia, la competència emocional, els hàbits, els aprenentatges de la vida quotidiana, etc. perquè com deien ja els antics: “quod discis, tibi discis” El que aprens, ho aprens per tu mateix.