Pedagogia del respecte. A La Farga Infantil treballem per espais!

A La Farga Infantil hem fet  una modificació de les aules tenint en compte l’ambient i l’espai com agent educador. Ja vam començar fa uns anys amb els espais de Llar 2 i de l’Atelier i aquest curs hem reestructurat les aules de P4.

L’organització per espais és una proposta metodològica que consisteix en distribuir l’espai global  en diferents zones  cadascuna de les quals conté una proposta  docent concreta.

Els diferents espais funcionen simultàniament oferint als nens diferents propostes de treball que trenquen amb la  estructura tradicional de tots els nens fent el mateix a la mateixa vegada. D’aquesta manera es respecten els diferents interessos dels nens, les seves diferents necessitats educatives, els diferents ritmes maduratius o velocitat de treball. Cada nen, en petits grups o individualment, està fent activitats diferents que s’adapten de manera personalitzada a les seves necessitats, interessos i desenvolupament maduratiu.

L’organització per espais exigeix una planificació dels espais, dels materials, de les propostes docents, del paper de la mestra, de la distribució dins de l’aula, etc  per tal d’assegurar que s’assoleixin els objectius previstos i s’abasten tots els àmbits inclosos a la programació. És fonamental tenir present que el fet de treballar d’una manera menys dirigida, més autònoma, més guiada per la pròpia exploració no implica que no hi hagi uns objectius docents previstos pels docents i una programació de les competències, habilitats, valors i continguts que aquells alumnes haurien d’assolir.

Aprenen a partir del joc i l’exploració, però el joc esdevé un mètode d’aprenentatge i no un passatemps.

Avantatges de treballar per espais

Fonamentalment ens permeten respectar millor els diferents nivells maduratius, els diferents interessos, capacitats, la necessitat d’atenció individual. Per això ens agrada dir que és una pedagogia del respecte: del respecte de la mestra cap a la individualitat de cada alumne i de respecte dels nens cap els altres.

  • Es respecta el ritme maduratiu de cada nen perquè cada nen s’implica amb el material des de les seves possibilitats: si pot més, farà més. No hi ha una única manera de treballar amb el material, al no haver un resultat únic un nen podrà escriure una frase amb material d’estampació i un altre potser només estamparà les vocals. La mestra ha d’estar atenta per introduir nous materials o models a aquells que ho necessitin i així provocar nous aprenentatges.
  • S’afavoreix l’autonomia perquè el nen sap quins espais li agraden més, tria i treballa autònomament amb unes propostes prou flexibles perquè ell pugui descobrir i interactuar de manera no pautada. També hi ha autonomia a l’hora d’agafar els materials, recollir, decidir com fer-los servir.
  • Es respecta el ritme de treball, la velocitat de cada nen, sense fer esperar a alguns o fer córrer els altres.
  • S’afavoreix la socialització perquè el nen pot interactuar amb els companys lliurement sense seguir pautes preestablertes. Aprèn a gestionar les seves relacions amb els altres i dóna al docent una oportunitat d’observar quin rol adopta cada nen dins del grup i quines habilitats cal incentivar.
  • Es contemplen les necessitats de moviment i d’exploració del nen sense convertir-lo en un espectador passiu o mantenir-lo llargues estones assegut a la cadira. El nen coneix uns límits -i dintre d’aquests límits- es pot moure, parlar, investigar, crear, jugar… Imaginar, crear, tocar és el que després l’ajudarà a entendre conceptes abstractes que primer ha d’experimentar corporalment.
  • En referència a la parla, el nen interactua de manera més lliure i espontània tant amb els companys com amb la mestra. El seu paper no és tant de repetició com d’expressió personal i significativa.
  • Permeten acomplir tots els objectius de l’etapa d’una manera més experiencial i autònoma.

Us convidem a visitar i gaudir dels nostres espais!