Les preguntes dels nens

Els nens es plantegen aquestes i moltes altres preguntes, d’una manera més o menys verbalitzada, des dels primers anys de la seva curta vida.

Qui és Déu? On estava jo abans de néixer? Com és que estic aquí? Amb qui estava Déu abans (de la creació)? Qui són el papà i la mamà de Déu? On està l’àvia (que va morir)? D’on surt la vida? Com creixem? …

En aquestes edats, els nens encara no busquen respostes acadèmiques i abstractes, i no obstant això són inquietuds profundes a les quals mereix la pena pensar-ho bé com a educadors, com a pares. Ens confondríem si tractéssim de respondre de manera intel·lectual, com aquell que respon a les qüestions d’un examen. Llavors, de quina manera podem abordar aquests temes fonamentals sobre l’origen i el sentit de la vida des de la perspectiva d’un nen petit?

La capacitat d’admiració o de sorpresa és una actitud essencial de l’esperit humà, molt present en els nens. Els primers filòsofs ja constataven que la sorpresa és l’inici de la saviesa. Així, el motor de l’aprenentatge infantil és la sorpresa; és el que motiva a investigar, a voler saber més, a pensar i en definitiva, a aprendre. Els nens arriben a comprendre i interioritzar moltes coses del món que els envolta gràcies a la seva capacitat natural de sorpresa, que els fa mirar i fer o escoltar el mateix, una vegada i una altra, fins que arriben a comprendre. Aquest procés no és necessàriament exterioritzat de forma cridanera ni verbalitzada.

La observación y la cercanía al niño, desde la relación de confianza, especialmente la de sus padres, es lo que permite saber cómo encaminarles hacia las respuestas que les llenan de alegría y gozo, pues corresponden a las exigencias profundas de sus almas.

Durante el mes de febrero trabajamos en Atrium la parábola de la semilla de mostaza, que explica la semejanza entre el Reino de Dios y una semilla, la más pequeña de todas, pero que un hombre plantó en su campo y de ella creció un árbol tan alto, que hasta los pájaros hicieron nidos en sus ramas.

Enseñamos distintos tipos de semillas a los niños, también la de mostaza. Son de distintos colores y tamaños, y comentamos qué tipo de planta crece de cada una de ellas. Después cada niño siembra su propia semilla. Es algo sencillo: un vaso, algodón y unas cuantas lentejas. Bastará un poco de agua y la luz del sol para que estos puntitos marrones empiecen a transformarse y de ellos surja, poco a poco, con paciencia y cuidado, una pequeña planta.

La belleza de la realidad más sencilla ofrece respuestas a los niños sobre el misterio de la vida que crece, revelando la perfección del mundo que Dios ha creado.