Terratrèmol a Haití

Al gener de 2010 es va produir un greu terratrèmol a Port-au-Prince, Haiti. L’ajuda internacional es va mobilitzar per facilitar la cerca de supervivents, neteja d’enderrocs, proveïment d’aigua i aliments, reconstrucció de la població, allotjament de les famílies, etc. Avui, en 2017, després de 7 anys de la catàstrofe, les ferides a la ciutat segueixen sent visibles i gran part de la població segueix tenint greus dificultats per a la supervivència diària. El seu nivell de vida i el seu índex de desenvolupament humà (IDH) d’acord a les dades ofertes per les nacions Unides és un dels més baixos del planeta. Més de 60.800 persones no han pogut refer les seves llars i continuen vivint en camps de desplaçats com el de “Camp Cano” prop de la badia de Port-au-Prince en el qual -segons  Jonás Edeis, president del comitè de veïns- “No tenim llum ni aigua corrent. Tampoc hi ha hospitals, ni parcs, ni escoles”. La situació ha millorat molt des de 2010, però els problemes ocasionats pel terratrèmol -sense oblidar que Haiti ja era abans del terratrèmol el país més pobre del món- segueixen persistint.

Judith Martínez, mare de la nostra escola (La Farga Infantil) i periodista va editar fa alguns anys el conte “Elysse: Un Granito de Esperanza en Haití” per recollir fons per al projecte solidari “Juntos Caminamos Mejor”. Aquest curs 2016-2017 hem decidit col·laborar novament amb aquest projecte perquè els problemes de Haiti no han desaparegut i ens semblava important transmetre el missatge als nostres alumnes i famílies que l’ajuda és necessària sempre, no solament en situacions d’emergència o quan apareix per la televisió. La nostra societat tendeix a ser molt mediàtica, ens commovem fàcilment amb les imatges de la televisió, però després les oblidem amb igual facilitat i deixem de prestar ajuda als qui encara la necessiten. Abordar un projecte com el de Haiti suposa un esforç per no oblidar, per perseverar en l’ajuda i reactivar la memòria enfront de tantes necessitats que no volem ignorar al marge que apareguin o no en els mitjans.

El programa ha consistit en un projecte de creació artística que els nens i nenes han estat treballant sobre possibles idees per solucionar problemàtiques de la ciutat com a potabilitzadores i canalització d’aigua, construcció de carreteres, tallers mecànics, hospitals… Els i les nenes han ideat solucions intel·ligents, solidàries, potser utòpiques i fins i tot boges en alguns casos i han realitzat les maquetes per a una gran instal·lació artística. Aquesta cerca de solucions no pot aplicar-se de manera pragmàtica a la reconstrucció de Port-au-Prince, les seves maquines desaladoras fabricades amb un colador casolà o el seu ascensor subterrani per recuperar objectes enterrats, no funcionen a nivell pragmàtic encara que sí ho fan a nivell emocional i moral. Han conegut (a aquesta tendra edat de 4 o 5 anys en què els pares i mares tendim a protegir-los de tot) la història d’altres nens de la seva edat menys afortunats, han reflexionat sobre les diferències socials, s’han implicat en una cerca de solucions, han parlat amb els seus pares perquè col·laboressin econòmicament i… han après que és necessari ajudar-se i implicar-se en les problemàtiques socials. Paral·lelament a aquest projecte de creació artística s’ha recaptat fons per ajudar a Haiti a través del projecte “Juntos caminamos mejor” i de la venda del llibre “Elysse: Un Granito de Esperanza en Haití” escrit per Judith Martínez.

Les recents imatges del terratrèmol de Mèxic, de les inundacions d’Houston, de l’huracà Irma sobre Cuba i Florida… reaviven el nostre desig d’ajudar i implicar-nos en les múltiples problemàtiques en què ens veiem embolicats. Sense espantar als nens -molt sensibles a aquestes edats- ens enfrontem al dilema d’ensenyar-los a viure la solidaritat i el desig de millorar el món.