Atrium: les preguntes dels nens

Qui és Déu? On estava jo abans de néixer? Com és que estic aquí? Amb qui estava Déu abans (de la creació)?

Qui són el papà i la mamà de Déu? On està l’àvia (que va morir)? D’on surt la vida? Com creixem? ….

En aquestes edats, els nens encara no busquen respostes acadèmiques i abstractes, i no obstant això són inquietuds profundes a les quals val la pena tractar com a educadors, com a pares. Ens confondríem si tractéssim de respondre de manera intel·lectual, com aquell que respon a les qüestions d’un examen. Llavors, de quina manera podem abordar aquests temes fonamentals sobre l’origen i el sentit de la vida des de la perspectiva d’un nen petit?

La capacitat d’admiració o de sorpresa és una actitud essencial de l’esperit humà, molt present en els nens. Els primers filòsofs ja constataven que la sorpresa és l’inici de la saviesa. Així, el motor de l’aprenentatge infantil és la sorpresa; és el que motiva a investigar, a voler saber més, a pensar i en definitiva, a aprendre. Els nens arriben a comprendre i interioritzar moltes coses del món que els envolta gràcies a la seva capacitat natural de sorpresa, que els fa mirar i fer o escoltar el mateix, una vegada i una altra, fins que arriben a comprendre. Aquest procés no és necessàriament exterioritzat de forma cridanera ni verbalitzada.

L’observació i la proximitat al nen, des de la relació de confiança, especialment la dels seus pares, és el que permet saber com encaminar-los cap a les respostes que els omplen d’alegria i goig, doncs corresponen a les exigències profundes de les seves ànimes.

Durant el mes de febrer treballem en Atrium la paràbola de la llavor de mostassa, que explica la semblança entre el Regne de Déu i una llavor, la més petita de totes, però que un home va plantar en el seu camp i d’ella va créixer un arbre tan alt, que fins als ocells van fer nius en les seves branques.

Ensenyem diferents tipus de llavors als nens, també la de mostassa. Són de diferents colors i grandàries, i comentem què tipus de planta creix de cadascuna d’elles. Després cada nen sembra la seva pròpia llavor. És senzill: un got, cotó i unes quantes llenties. Bastarà una mica d’aigua i la llum del sol perquè aquests puntets marrons comencin a transformar-se i d’ells sorgeixi, a poc a poc, amb paciència i cura, una petita planta.

La bellesa de la realitat més senzilla ofereix respostes als nens sobre el misteri de la vida que creix, revelant la perfecció del món que Déu ha creat.